Baruch Spinoza

Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza [AFI: ˌbaːʀʊx spiˈnoːzɑ] (Amsterdam, 24 de novembre de 1632La Haia, 21 de febrer de 1677), fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.

A causa del seu pensament progresista i conciliador s'enemistà amb tots els estaments socials i religiosos de l'època: jueus, catòlics i protestants.

Imbuït de l'exigència matematicoracionalista, que tant l'impressionà en Descartes, perseguí qualsevol rastre d'arbitrarietat en la concepció de la realitat: res no pot ''no'' ser necessari, determinat. L'ideal ètic consistirà a saber veure tots els esdeveniments com a racionalment necessaris, brollant espontanis de Déu (suprema llibertat). D’aquesta visió naixerà l'''Amor Dei intellectualis'', en línia amb la recerca platònica del bé a través del coneixement, o de la dialèctica platònica de l'amor, per posar en relleu la relació existent entre el coneixement intel·lectual i la felicitat humana. Aquesta idea prepara ja l'Esperit Absolut de Hegel: hom ha dit que Hegel és un Spinoza fermentat per Kant. Proporcionat per Wikipedia
Mostrar 1 - 6 resultats de 6 per cerca 'Spinoza, Baruch', hora de la petició: 0.01sec Refinar resultats
  1. 1
    Llibre
  2. 2
    Llibre
  3. 3
    Llibre
  4. 4
    Llibre
  5. 5
    Llibre
  6. 6
    Llibre