Andrés Caicedo

Luis Andrés Caicedo Estela (Cali, Valle del Cauca, Colòmbia; 29 de setembre de 1951 – 4 de març de 1977) va ser un escriptor colombià nascut en Cali, Valle del Cauca, ciutat en la qual va passar la major part de la seva vida. Malgrat la seva prematura mort, la seva obra és considerada com una de les més originals de la literatura colombiana. Caicedo va liderar diferents moviments culturals a la ciutat vallecaucana com el grup literari ''los Dialogantes'', el Cineclub de Cali i la revista ''Ojo al Cine''. El 1970 guanyà el I Concurs Literari de Conte de Caracas amb "''Los dientes de caperucita''", la qual cosa li obriria les portes a un reconeixement intel·lectual. Va escriure que viure més de 25 anys era una vergonya, la qual cosa és vist per molts com la raó principal del seu suïcidi el 4 de març de 1977 quan tenia tan sols 25 anys i havia rebut una còpia del llibre editat per una editorial Argentina.

L'obra de Caicedo fa rellevància a la societat urbana i els seus problemes socials, principalment pel que fa al món actual. Contrari a l'escola literària del realisme màgic, l'obra de Caicedo s'inspira completament en la realitat social, la qual cosa ha fet que alguns estudiosos li donin la importància com a alternativa a Llatinoamèrica a figures prominents com la de Gabriel García Márquez. Especialment el periodista, escriptor i cineasta xilè Alberto Fuguet segueix l'obra de Caicedo, a qui anomena «el primer enemic de Macondo». Malgrat la seva fama a Colòmbia, Caicedo és poc conegut en Amèrica Llatina, segurament a causa de la seva mort prematura. No obstant això, la permanent organització de la seva producció literària i la influència que té en noves generacions d'escriptors com Rafael Chaparro, Efraím Medina, Octavio Escobar Giraldo i Ricardo Abdahllah, fan que cada vegada més coure gran valor l'aportació literària del "escriptor amb cara d'estrella del pop", com l'anomena el xilè Alberto Fuguet. Proporcionat per Wikipedia